- Adéu a les casetes. Aquesta setmana les han demolit.

- Adios a las casitas. Esta semana las han demolido.

- Goodbye to the little houses. This week they have demolished.

- Au revoir les petites maisons. Cette semaine ils ont démoli.

- Exposición de pintura realizada en el 2005: "Les casetes de la mar" del Puig. Dividida en tres series: "Evocación", "Percepción" y "Evolución"

- Painting Exhibition from 2005: "Les casetes de la mar" from El Puig. Three differents series: "Evocation", "Perception" and "Evolution"

- Exposition de peinture 2005: "Les casetes de la mar" El Puig. Partagé en trois séries: "Évocation", "Perception" et "Évolution"


ADÉU A LES CASETES
Transcribo este texto de mi amigo Juli Esteve junto a las imágenes de las pinturas, en un pequeño homenaje a les casetes de la mar.

FLAIRE DE MAR, PUDOR DE DINER
Mireu bé. Són blancs i blaus de bandera grega, els mateixos d'aquesta adolescencia perplexa que un dia tinguérem, farcida de somnis mediterranis on nosaltres sovint érem Ulisses i ella la Penèlope a penes intuïda i sempre enyorada. De més avant, en els hiverns deshabitats i els dimecres de lluna plena, són els amagatalls d'amors a mitges que s'afanyaven per ser sencers. Són d'ara la matinada pacient d'hams, llobarros i històries de pesqueres antigues mai reviscudes, però cada nit evocades. I d'abans del temps de la saviesa, són el refugi humil de qui fuig o és expulsat del verd de més amunt per amerar-se roba, pell, ment i vida de vent salat i espais oberts. Oloreu. Escolteu. Hi ha el rall de esclafeix contra l'aigua, l'ombra del porxo, l'arròs acabat de coure, la botija que penja a la finestra, el tall cruixent i enrogit del meló, el rot satisfet, el xerric de l'engrunsadora, la mosca que destorba la migdiada, el crit llunyà de l'infant juganer i el xiulit còmplice de la ventolina. Però ara apareix també el bram exaltat de la llevantada; el plany esgarrifador de l'ona; el gemec de la roca mil voltes colpejada i fins ara mai remoguda; la maledicció encara emanaçadorra dels déus extingits... La placidesa esdevé fúria; la immolitat, revolta; la mà oberta, dit acusador i puny en alt. Tot s'ha fet gris. Ja ve la màquina. S'acosta l'asfalt. L'adosat ja és ací. I tot s'ompli d'una insuportable pudor a diner.

JULI ESTEVE